(Aquest article és la continuació d’aquest.)


AFTER AWER, LOS MICRÓFONOS

Hola. Que hi ha algú? Suposo que el del tècnic és un camí solitari, però sempre està bé poder parlar amb tu mateix. Avui m’agradaria parlar-me (parlar-te) de microfonia per a podcasting. Espero que ens agradi.

grafic micros

Clica a la imatge per ampliar

 

OPCIÓ A: PODCASTING A DISTÀNCIA

Si també pateixes la desgràcia de fer el programa amb putos emigrants, o si ets de Lleida, et toca fer comprar un kit a cada ponent i gravar per La Internet. Ara només tens quatre opcions.

  • Micròfon de tota la vida amb targeta de so
  • Kit operadora (Headset USB)
  • Kit operadora II (Headset minijack)
  • Sense micro (amb dos collons)

Sense micro (amb portàtils, telèfons, etc.)

A Vietnam no sempre en teníem, de micròfons. Per això vam perdre, però calia intentar-ho. A l’hora de mesclar el podcast es poden fer bastantes trampes, però mai miracles, de manera que si no hi ha micròfon, no sonarà bé. El que recomano en aquest cas és intentar que facin servir el telèfon mòbil i sense mans lliures, per això de tenir el transductor tan aprop de la font com sigui possible.  Si utilitzes un portàtil, o el mans lliures, sentiràs les reflexions de la sala i serà bastant desastrós. I si no t’ho creus, ho proves.

De fet no cal que ho provis. És molt probable que tinguis entrevistes telefòniques al programa, i que hagis de lluitar amb el xivarri i la mala cobertura dels prostíbuls des d’on truca la jet-set. En aquest cas, el de l’entrevista telefònica, recomano intentar fer servir l’Skype igualment per la trucada, pel millor ample de banda.

Captura de pantalla 2015-06-14 a las 23.34.56

Rojelio Montaña, Universitat de Valencia. [NOTA: No pagueu MAI cap DEPU a la UV.] Clica la imatge per ampliar.

 

Això d’aquí dalt torna a ser l’espectre, on a més freqüència més agut és el so. En poques paraules, el que veiem és que el canal telefònic no cobreix tot el rang freqüencial de la veu, mentre que els serveis de VoIP com Skype si. En menys paraules: per telèfon la veu no té ni greu ni agut: sona a telèfon (BRAVO!). Resulta que el so radiofònic (aquell greu tan maco dels micròfons cars) és més avall de 300Hz, i que per sobre de 4kHz tenim tots els detalls i matisos: la brillantor. Perdre tot això és un bon marrón. Skype > Telefónica.

Kit operadora (Headset minijack) – Sennheiser PC3 (17€)

Directament: no el compris.

Els micròfons generen un senyal analògic (un corrent elèctric) molt baix, que cal amplificar i convertir en bits. Aquesta tasca la fa un previ o preamplificador, i un conversor AD (Analog-Digital).

Resulta que, per norma general, els previs i AD dels ordinadors xinos són desastrosos. I tots els ordinadors són xinos. Descarta-ho, tot i que és millor que anar sense micro.

PC230_3._V398123533_.jpg_

Sennheiser amb minijack. Clica la imatge per ampliar. Tot i que no sé què polles vols ampliar, ja es veu.

 

Kit operadora II (Headset USB)

S’assembla a l’opció anterior, però porta el preamplificador i el conversor AD dins el micròfon. Cutreja igualment, però funciona. La Sotana la fem així, de fet. I funciona. Funciona?

Entre els aspectes positius, només cal connectar-lo i els drivers són universals, plug-and-play, de manera que no cal ensinistrar massa els ponents i la gent es sol espavilar bastant bé. Més aspectes positius: no han d’estar pendents del micròfon, tenen les mans lliures per a emplenar el podcast de soroll de folis i de màquina d’escriure, i la distància entre el micro i la boca és més o menys constant durant la gravació.

Recomano, per exemple el Sennheiser PC8 (o el PC7, si el ponent vol una orella lliure). A les botigues online com Amazon estan a uns 29/45€, de manera que entra perfectament dins la categoria “4 duros”. El micro té un interruptor per ajustar el volum/mutejar sense haver de tocar les preferències de l’ordinador.

PC 8 USB - 2-500x500

Sennheiser PC8. Clica la imatge per ampliar, si et fa il·lusió.

 

Micròfon de tota la vida (amb targeta de so)

Els micròfons de tota la vida, com deia abans, no porten ni AD ni previ, de manera que caldrà comprar-lo. I si no em creus, et quedaràs amb un connector XLR a la mà i cara de burro.

L’opció mitjanament seriosa, i la que recomano per a fer un podcast-costellada en condicions, és un Shure SM58 amb una targeta de so USB. Per exemple, la Focusrite Scarlett 2i2 o la Shure x2u. La primera té una molt bona relació qualitat-preu, i la segona és fàcil d’utilitzar per als ponents borratxos.

scarlett2i23quarter_1

Scarlett 2i2

 

rs_shure2

Shure x2u

 

Jo, per al podcasting amateur, em decanto per al micro dinàmic perquè és més fàcil de fer servir i perquè els ponents no solen tenir aïllament acústic a casa. Per això apunto a l’SM58, un estàndard tot-terreny, indestructible i bastant barat.

Hi ha la versió SM58s que incorpora un interruptor per a mutejar el micro.

shure-sm58-lce-1

Shure SM58 DA BIG ONE.

 

Ara bé, si ets de la part alta de la Diagonal i tota la vida t’ha fet l’esmorzar la Conchita, ves directe cap als micròfons bons. Són els estàndards radiofònics, i probablement els millors micros dinàmics del mercat.

Captura de pantalla 2015-06-14 a las 23.48.31

Clica la imatge per ampliar. Feia estona que no t’ho recordava.

 

Diuen les bones llengües que l’RE20 és el que millor dissimula l’efecte de proximitat, però a les fabel·les no en tenim d’aquests així que no em facis gaire cas. Si has de fer una inversió d’aquest calibre (tot i que per a tu sigui calderilla), el millor és que te’ls deixin i que els provis.

Amb aquesta taula, multiplicant pel número de ponents, sabràs quantes benzineres et cal assaltar per difondre la paraula del Senyor:

Captura de pantalla 2015-06-14 a las 23.53.51

Es veu una mica borrosa. Per veure-la nítida i ampliar, clica la imatge.

 

L’opció SM58 + x2u per ponent és la sensata: tan sols has de renunciar als gintònics d’un mes o vendre la mare.

OPCIÓ B: PODCASTING PRESENCIAL

Ara posem que tens sort i que vols gravar el podcast coincidint en l’espai-temps. Passaria directament dels headsets d’operadora, perquè hauries de trobar un hub USB on funcionessin tots alhora sense explotar. El millor que pots fer és una forta inversió en micròfons de tota la vida i una targeta de so multicanal. Si, per exemple, es tracta de gravar quatre ponents, necessitaràs una targeta amb 4 canals amb previ:

 

9036206_800

Steinberg UR44 (285€)

 

ENSINISTRAMENT

No cal oblidar que el micròfon no ho és tot. Un bon orador fa miracles. El micròfon ha d’estar a prop de la boca, i no se li ha de bufar. Tampoc cal colpejar-lo a veure si funciona (en plan polític retardat), i amb els micròfons més barats no es pot cridar perquè saturen, o de càpsula, o de previ. Si el ponent va amb telèfon, que s’afeiti a contrapèl. I, finalment, sempre amb auriculars (póntelos, pónselos) si no vols connectar amb algun univers paral·lel.

Una bona idea és explicar unes trenta vegades com s’ha de parlar pel micròfon, i en comptes de castigar al ponent quan ho fa malament, mirar de premiar-lo amb un parell de micres. Els biòlegs ho aconsellen. És ciència.

ABSTRACT

Necessites un micròfon per ponent, i quan més car més bé anirà tot plegat i més coses tindràs per malvendre si ve una altra crisi. El que més s’ajusta a “4 duros i un micròfon” és un SM58 i una interfíci x2u, però si sou pobres sempre pots tirar pel rollo headset. Si ho has fet tot bé, ja tens les senyals entrant al teu PC o al dels ponents. Un azucarillo.

2 replies to this post

Deixa un comentari