Aquest diumenge és especial. No és l’horari habitual i ell està una mica mosca perquè a les quatre normalment surt de casa per anar a fer la prèvia amb els col·legues, però avui ja és al camp, amb l’abonament que li ha deixat el cunyat per anar amb el crio. No entén gaire això de fer entrar els nens amb carnet, quan abans no calia, però bé, sempre pot trobar la manera de fer-hi cap amb el nano. El duu vestit amb tot: la bufanda, la samarreta amb el nom d’Eloi i amb el Qatar – que a ell no li fa cap respecte, se li en fot bastant, uns pantalons de ja fa un parell d’anys i un entrepà de pernil cuit. A dins li comprarà aigua.

Tot i que el Sevilla no és un equip fluix, avui el camp sap que serà més una trobada familiar, que l’hora porta a això i a tenir els ànims una mica més apagats. Quasi no hi ha temps ni d’emborratxar-se al bar. La dona li ha demanat que avui es reservi les birres per després del partit, que li dona permís per tornar tard a casa. Avui li fotrà cas a aquella coi de plasta, no vol merders: prou en té amb anar sobri al camp.

L’Eloi va repetint que avui juga Messi, però que Neymar fot uns golassos que flipes. Messi es millor que Ronaldo, que és un tonto. És que ho és molt. Ell per dins va dient que de tonto no en té ni un pèl, amb el tros de tia que es punxa. Però que sí, un puto subnormal sí que ho és. Arriben als seients, just darrere del Gol Sud. Normalment ell va a dins la gàbia, amb el Juanjo i l’Òscar, amb qui pot cridar i esplaiar-se sobre les mares dels rivals i els pringats de l’Espanyol. Quina puta xusma, els pericos.

Avui però va amb el nen i es queden fora, però a prop per viure una mica l’ambient. Li sap greu que el nano no vegi gaire res, però li ve de gust aquella cridòria i els càntics contra qualsevol negre del Sevilla. Sap que n’hi havia un, no en recorda el nom. Pensa que avui toca fotre’ls-en 4 per anar tranquil, que el nen s’esvaloti una mica i apa, cap a casa a pensar en el Madrid. Però hòstia puta, el tarat de l’Alves l’ha tornat a liar a les primeres de canvi i li passa no-pot-ser-no-pot-ser li ha passat a la vaca del Piqué quan aquest està buscant les tetes de la dona a la grada i PAM, gol del Sevilla. 0 a 1. Minut 10. Cagumlaputa. A la següent jugada Messi se la treu i es pixa mig Sevilla al seu camp. Això s’arregla. Pilota al pal. I ara què. Tedi. El partit s’adorm. Tot el Barça a l’atac i tot el Sevilla dins l’àrea. Si hem d’estar 80 minuts així els en cauran 15. O serà una merda.

Mitja part. Cap jugada. Bravo ha fet dues parades de mèrit totalment innecessàries. Piqué, puta vaca, baixa a defensar! Minut 70. Això segueix igual. El nen comença a caminar per la grada, que comença a quedar en complet silenci, morta de fàstic. Sembla que Iniesta s’il·lumina, primera internada bona i el pallús del Neymar la fot fora. Passa-la! Passa-la, collons! El nen se’l mira i ell és conscient que s’està escalfant. No ha de cridar davant del crio. Els de dins la gàbia comencen a insultar a tot Déu. Normal. Quina merda de partit. Messi. Messi. La té, la té, LA TÉ! LA TÉ! FOT-LA JODER! LA FOT! TOMA! GOL! HIJOS DE PUTA, GOL VAMOS VAMOS VAMOS VAAA! Juanjo, ¡¿lo ves?! Joder qué bueno. Minut 85. El camp s’anima. Remuntada. Va, que és només un gol. BARÇA! BARÇA! BARÇA! ¡¿DÓNDE ESTÁ PUERTA?! SEVILLA, ¡¿DÓNDE ESTÁ PUERespera, l’han tornat a perdre, puto Maschera… eh, però tios, pareu-lo! Pareu-lo! Bravo i córner. Bfff… eh, i el capullo aquest què demana? Què dius de penal, subnormal? EH TÚ QUÉ DICES, GILIPOLLAS. VETE A CHUPARLA. TÚ TÚ, SÍ, TÚ, GILIPOLLAS.

Entra a la gàbia i va al córner a increpar-lo amb tots els companys de la brigada.

Centrada. Rematada. La defensa no la treu. Bola boja. Gol de Navas. El davanter ho celebra anant a la grada demanant calma. De la grada en surt un seient volant que li impacta al cap. Remor d’estupor al camp. Els Mossos entren a la gàbia del Gol Sud i se n’enduen tres persones detingudes després d’un aldarull. Un nen que duu Eloi posat a la samarreta es queda sol a la grada del Gol Sud del Camp Nou.


Foto: Vicens Giménez, El País.

Deixa un comentari