Van haver d’encomanar-se als Déus monegascs fins al darrer alè del partit, però el Mònaco es va classificar dimarts per als quarts de final de la Champions League eliminant l’Arsenal del sempre derrotat Arsène Wenger. Un cop fetes les burles pertinents amb la tradicional eliminació dels gunners, vaig mirar les imatges del partit i en veure els jugadors del Mònaco celebrant la classificació em van venir al cap uns comentaris que va fer fa un temps un tertulià d’esports radiofònic. No m’atreveixo a dir el seu nom perquè només estic un 95% segur que fos ell, així que ho deixarem simplement amb les seves inicials: MC.

Doncs bé, aquest senyor, culer ell, amant del selecte futbol i el puro a la tribuna, coneixedor del futbol internacional com el nebot-amb-Photoshop del vostre cap ho és de les tècniques de disseny gràfic, des de la supèrbia més insultant i el menyspreu més indignant, va dir que una final de Champions com la de la temporada 2003/04 entre Porto i Mònaco no vesteix, no fa patxoca, no és digna duna competició d’aquest calibre. Vaja, que només li va faltar dir que ell resoldria cada any el campionat amb un quadrangular entre Barça, Madrid, Manchester i el Brasil de Pelé.

Suposo que a aquest senyor no li sembla suficient que aquell any el Mònaco es carregués el Real Madrid amb una remuntada històrica en la tornada de quarts i el Chelsea a semifinals, ni que el Porto s’endugués per davant el Manchester United i un Dépor que venia d’esborrar del mapa ni més ni menys que la Juventus i el Milan, respectius subcampions i campions de la competició l’any anterior. Una final, la d’aquell any, que la van jugar gent com Deco i Giuly, que poc després li donarien alegries al senyor en qüestió. Potser tot això no ho sabia perquè aquell any el Barça es va haver de conformar amb jugar la Copa de la UEFA, i ja sabem que un bon culer tribunero no mira partits que no siguin del seu equip.

Però al senyor aquest li vull agrair una cosa, i és que és per gent com ell que ara escric aquestes línies, perquè m’agrada que el Mònaco tiri endavant a la Champions, em satisfà que en el seu dia el Dépor guanyés en camps on no ha guanyat cap altre equip de la lliga espanyola i em recomforta agafar la llista de guanyadors de la Champions i llegir-hi noms com Estrella Roja, Nottingham Forest, Steaua de Bucarest o Aston Villa, encara que per alguns no vesteixin. Perquè a banda del mèrit d’arribar a l’olimp quan ningú no s’ho espera, les històries que amaguen darrere acostumen a ser més apassionants que les dels equips que guanyen perquè per nom els toca guanyar. I això és el que intentaré amb cada publicació de La Lliga dels Monstres, rescatar moments dels equips que, sense estar cridats a la glòria ni a vestir competicions, fan més gran el futbol.

Foto : Eric Renard / Icon Sport (font)

Deixa un comentari