Miquel Bonet

Els amics i referents de La Sotana —creadors del popular 1x1 que ha commocionat la internet els darrers mesos— em demanen que aporti llum sobre la polèmica que manté desvetllat el món de l’esport en aquest vibrant roux final de temporada: ¿Es pot ser campió del mític torneig de Roland Garros amb sobrepès? No vull que això esdevingui un pimpampum sanguinari al voltant de la noble comunitat mundial de mullidos (ja sabeu: individus humans instal·lats permanentment en el difús llindar que separa la línia atlètica i la profusió de molles, dònuts i flotadors abdominals a qui,...

L’estiu de 1994 tocava el clarinet prou malament però he de constatar, en el meu descàrrec, que mai més el tocaria millor. Havia gaudit de les ensenyances per a minyons bufaires de mestres meridionals escollits, que havien gosat traspassar la frontera del Sénia i instal·lar-se a l’Arcàdia del Salou preaventúric. Quins temps, quines Vegas. De dia passejaven la caparrassa galtavermells per les piscines, panxuts d’escurar cerveses i pinxos de truita de patates. Quan fosquejava s’abocaven a una vidaloca de trompeteig i cubalibre que en una mala nit els reportava quinze mil pessetes a canvi de mitja hora...