Plomes

0 3666

Quan els amics de La Sotana em van proposar escriure al seu blog m'ho vaig haver de pensar (minut i mig). Jo no tinc puta gràcia escrivint i ells ho són molt, de graciosos. Tampoc escric bé en català. Només alguns tweets, i sempre amb la inestimable ajuda de SwiftKey. Per últim, de què collons podria escriure? De l'hòstia que té Bartomeu a la foto oficial de campanya? Així, amb les galtones com inflades, però sense acabar d'inflar? Podria, però és lleig. Tot i que ja ho he dit i me n'alegro. Però va...
0 4251

El juny del 2003, quan Joan Laporta va guanyar les eleccions a la presidència del Barça, l’equip portava quatre anys en blanc i s’havia classificat in extremis per jugar la Copa de la UEFA per sota d’equips com la Reial Societat, el Depor, el Celta i el València. El trauma de la marxa de Luis Figo a l’etern rival era molt recent, i el Madrid havia fet un equip ple de d'estrelles que havia conquerit tres Champions en 5 anys. El darrers 'grans' fitxatges del Barça havien estat Javier Saviola i Juan Román Riquelme. El malestar...

L’esport no m’interessa ni m’agrada perquè mai m’ha importat el més mínim guanyar o perdre. Ni molt menys competir o allò tan tronat de participar. Les cartes ja fa temps que estan marcades i sempre és molt més divertit que et valorin pel que tens que no pas pel que fas perquè mentint per aquí i enganyant per allà et construeixes a tu mateix segons el gust i els interessos de cada interlocutor. La sinceritat és per qui té set d’aigua i va a dormir d’hora. Sempre he viscut segons l’emoció del moment, una mica passat de...

Els amics i referents de La Sotana —creadors del popular 1x1 que ha commocionat la internet els darrers mesos— em demanen que aporti llum sobre la polèmica que manté desvetllat el món de l’esport en aquest vibrant roux final de temporada: ¿Es pot ser campió del mític torneig de Roland Garros amb sobrepès? No vull que això esdevingui un pimpampum sanguinari al voltant de la noble comunitat mundial de mullidos (ja sabeu: individus humans instal·lats permanentment en el difús llindar que separa la línia atlètica i la profusió de molles, dònuts i flotadors abdominals a qui,...

Les dues vegades que he estat més a prop de fitxar pel Barça són les següents —i no descarto jugar-hi la temporada vinent puix que Xavi tal a Qatar: Primera oportunitat. Lluny de fitxar, però apuntant maneres. Havent jugat totes les categories inferiors del Terrassa F.C. conreant-me un èxit escandalós, sense precedents, i trobant-me en pretemporada d'infantil, vaig decidir deixar l'equip dels meus amors perquè la Raquel Sucarrats em permetia inspeccionar-la profusament des de les set de la tarda fins a les deu del vespre, just a les hores d'entrenament. Pot semblar un motiu menor...

El cap sota l’aixeta. La puta ressaca un altre cop, però carai quina ressaca més ben parida. Encara li tremolaven les cames de la nit anterior. Això de l’èxit era millor del que s’imaginava quan era petit i el seu pare li parlava dels futbolistes de la selecció brasilera. Aquells pobres pòtols amb samarreta groga i calça curta no havien aconseguit a la seva vida ni la desena part de tot el que havia gaudit aquella nit. Va donar un cop d’ull a l’habitació, un parell de culets blancs sobresortien entre els llençols, el parell de...

La tensión crecía. Las oportunidades falladas, las que paró Neuer y el control de los alemanes en centro del campo nos hundían en el empate sin goles. La grada aplaudió cuando Xavi salió a calentar: se requería más dominio del juego. Y luego vós. Una jugada tonta, un penal que no pitaron y las protestas de media delantera azulgrana fueron los 3 segundos de desorden que los bávaros esperaban. Llevaban toda la noche disfrazados de camaleón. Tocaban en su campo, atraían la presión local y lanzaban la larguísima lengua en pos de la espalda de algún...

<<De petit m’agradava cremar bitllets a la cara dels pobres>> Una entrevista en exclusiva amb el president més votat de la història del Barça justifica una llarga espera, en plena nit d’hivern i a la intempèrie, davant la porta tancada de la “La Cova d’en Rosell”. La cita és en aquest centre de meditació de luxe que l’empresari barceloní tot just acaba d’obrir molt a prop d’Àger, el poble originari i quarter general des del que la família Rosell ha aixecat un patrimoni de més de 250 milions d’euros.   (M’adormo sota un porxo mentre repasso el guió del que...

Van haver d'encomanar-se als Déus monegascs fins al darrer alè del partit, però el Mònaco es va classificar dimarts per als quarts de final de la Champions League eliminant l'Arsenal del sempre derrotat Arsène Wenger. Un cop fetes les burles pertinents amb la tradicional eliminació dels gunners, vaig mirar les imatges del partit i en veure els jugadors del Mònaco celebrant la classificació em van venir al cap uns comentaris que va fer fa un temps un tertulià d'esports radiofònic. No m'atreveixo a dir el seu nom perquè només estic un 95% segur que fos ell, així que...

En la teoria del coneixement el trilema de Münchhausen (o trilema d'Agripa) és un problema filosòfic plantejat pel filosof alemany Hans Albert sobre la impossibilitat de provar una veritat última, amb l'ús de la lògica. El nom és una referència irònica sobre el personatge literari del Baró de Münchhausen, que va poder treure's a si mateix i al seu cavall d'un pantà només estirant-se del seu propi cabell. Albert planteja que si es pren seriosament el principi de la fonamentació suficient i es demana a tot una fonamentació, també als coneixements que han servit per a fonamentar...