Plomes

Informe Vidal, l'equip d'investigació de La Sotana, ha tingut accés als fragments del dietari de Pep Segura, el mànager general del Barça, corresponents als mesos d'abril i maig. A continuació els reproduïm en exclusiva. Dia 3 d’abril: El president Bartomeu em truca just quan estic muntant la barbacoa nova del meu jardí. M’emprenya molt que em truquin quan estic muntant coses. Em demana que comenci a planificar la temporada vinent. Abans de penjar també em demana que vagi a casa seva i li expliqui una altra vegada què li ha passat al Sandro. Em col·loco un...

A dia d’avui es fa impossible imaginar Larry Bird en un altre equip que no fossin els Celtics de Boston. L’orgull, el treball i aquella competitivitat extrema també eren patrimoni de la franquícia més llorejada de la NBA, amb tretze anells de campió, onze dels quals entre 1957 i 1969, sempre sota la direcció tècnica del gran Red Auerbach. El general manager de Boston va veure en Bird l’home capaç de fer ressorgir els verds després de dues temporades decebedores amb un equip envellit i decadent. Però escollir-lo no estava a les seves mans. Bird tenia tots els números per ser la primera...

It’s Magic vs The Bird. Així titulaven els diaris del 26 de març de 1979 per explicar la primera vegada que Larry Bird i Magic Johnson es van enfrontar en una pista de bàsquet. Mai una final universitària havia despertat tanta expectació mediàtica. Els Sycamores d’Indiana State contra els Spartans de Michigan State pel ceptre de la NCAA, autèntica joia del bàsquet nord americà en una època en què la NBA les passava molt magres. El partit de Salt Lake City marca l’inici del bàsquet contemporani, un adveniment embolicat en la millor rivalitat individual de la història de l’esportVan reunir més de...

«Larry, you only told me one lie. You said there will be another Larry Bird. Larry, there will never, ever be another Larry Bird.» Així, de cop i volta, Magic Johnson va definir l’essència de l’amic, company, rival i, en algun moment ja molt llunyà en el temps, enemic irreconciliable. D’acord que era un moment emotiu, que tenia el micròfon a la mà i el Boston Garden amb el cor encongit, però va trobar les paraules justes per definir un jugador irrepetible. Va ser capaç d’utilitzar tots els recursos tècnics i tàctics al seu abast,...

«Los jugadores de mi equipo me molestan, andan todo el día en medio molestando» Joel de la Cockburn, redactor en cap de La Sotana i, no ho oblidem, un senyor que defensa públicament que Maradona va ser millor que Messi; un fet que el deslegitima per respirar —ergo per fumar—, m'envia a Isla Fantasía per fer-li una entrevista a Lionel Andrés Messi. Poca broma. De la Cockburn considera que l'astre del futbol mundial és bàsicament una persona prealfabetitzada, precolombina, prehumana i una afamada consumidora d'anabolitzants; fins i tot ha arribat a dir —literalment— que les meravelloses jugades que ha ordit...

Rostock va ser durant molts anys el principal port de la República Democràtica Alemanya (RDA). Aquesta ciutat industrial, bombardejada per les forces aliades durant la Segona Guerra Mundial ja que era un dels motors armamentístics del règim nazi, és poc coneguda per la seva vessant esportiva. A la ciutat, que va acollir les demostracions racistes més violentes i fortes des de la mort de Hitler l'any 1992, just després de la reunificació de les dues alemanyes, hi destaca el Hansa de Rostock, un club de futbol amb només tres Bundesligues i que va ser el primer rival...

Aquest diumenge és especial. No és l’horari habitual i ell està una mica mosca perquè a les quatre normalment surt de casa per anar a fer la prèvia amb els col·legues, però avui ja és al camp, amb l’abonament que li ha deixat el cunyat per anar amb el crio. No entén gaire això de fer entrar els nens amb carnet, quan abans no calia, però bé, sempre pot trobar la manera de fer-hi cap amb el nano. El duu vestit amb tot: la bufanda, la samarreta amb el nom d’Eloi i amb el Qatar – que...

Bona nit sotaneros! Com esteu? Us saluda, amb intenció d’acomiadar-se, l’Ignasi Fusté, el moderador de La Sotana durant el primer any de vida d’aquest programa tan peculiar. Un any que va des del juny de 2014 al juliol de 2015. Amb 44 emissions, més de 10 entrevistes, 3 o 4 absències d’un servidor, moltes col·laboracions, moltíssimes seccions i incomptables moments hilarants que quedaran per al record etern (sempre que no eliminem els àudios, clar). Però bé, ara no em posaré nostàlgic. Ni extravagant. Ni faré imitacions. Per a tot això ja tenia les intros,...

Nací y me crié en Salto. A mis 20, había dejado medicina en Montevideo y cubierto algunos partidos de Peñarol para la Red 21, pero esta historia empieza en Madrid. Mi papá se empeñó en que estudiase. «Si no lo hacés», decía, «siempre serás un pelotudo». Mi papá nunca tuvo otro tipo de ideas, pero no entremos ahora en ello. También pensó que sería mejor mandarme a Europa para alejarme del Estadio de Peñarol, de las fiestas de los jugadores de Peñarol, de las barras de Peñarol, de las mujeres que querían conocer a la gente...

1994 va ser un any funest: el Liceu cremava, el Dream Team moria a Atenes i al Canadà naixia Justin Bieber. Però no tot va ser horrible, 1994 també és l’any del primer videojoc FIFA. Bé, tècnicament el joc sortia al 93 però llavors l’analogia se n'hagués anat a la merda. I això sí que no pot ser. La saga FIFA, especialment d’un temps ençà, s’ha tornat un fenomen curiós. Ja siguis un Axel Torres en potència i gaudeixis fent guanyar la Champions al cuer de la lliga russa o bé un carallot que frisa perquè l’any...