Antoni Vidal Ribera

A dia d’avui es fa impossible imaginar Larry Bird en un altre equip que no fossin els Celtics de Boston. L’orgull, el treball i aquella competitivitat extrema també eren patrimoni de la franquícia més llorejada de la NBA, amb tretze anells de campió, onze dels quals entre 1957 i 1969, sempre sota la direcció tècnica del gran Red Auerbach. El general manager de Boston va veure en Bird l’home capaç de fer ressorgir els verds després de dues temporades decebedores amb un equip envellit i decadent. Però escollir-lo no estava a les seves mans. Bird tenia tots els números per ser la primera...

It’s Magic vs The Bird. Així titulaven els diaris del 26 de març de 1979 per explicar la primera vegada que Larry Bird i Magic Johnson es van enfrontar en una pista de bàsquet. Mai una final universitària havia despertat tanta expectació mediàtica. Els Sycamores d’Indiana State contra els Spartans de Michigan State pel ceptre de la NCAA, autèntica joia del bàsquet nord americà en una època en què la NBA les passava molt magres. El partit de Salt Lake City marca l’inici del bàsquet contemporani, un adveniment embolicat en la millor rivalitat individual de la història de l’esportVan reunir més de...

«Larry, you only told me one lie. You said there will be another Larry Bird. Larry, there will never, ever be another Larry Bird.» Així, de cop i volta, Magic Johnson va definir l’essència de l’amic, company, rival i, en algun moment ja molt llunyà en el temps, enemic irreconciliable. D’acord que era un moment emotiu, que tenia el micròfon a la mà i el Boston Garden amb el cor encongit, però va trobar les paraules justes per definir un jugador irrepetible. Va ser capaç d’utilitzar tots els recursos tècnics i tàctics al seu abast,...

L’esport no m’interessa ni m’agrada perquè mai m’ha importat el més mínim guanyar o perdre. Ni molt menys competir o allò tan tronat de participar. Les cartes ja fa temps que estan marcades i sempre és molt més divertit que et valorin pel que tens que no pas pel que fas perquè mentint per aquí i enganyant per allà et construeixes a tu mateix segons el gust i els interessos de cada interlocutor. La sinceritat és per qui té set d’aigua i va a dormir d’hora. Sempre he viscut segons l’emoció del moment, una mica passat de...

It’s a duel. Who’s going to blink first? - Tommy Heinsohn, comentarista de la CBS. Així, en majúscules, amb èmfasi, substantivat fins aquell punt que tant agrada als nord americans; l’espai comú que uneix l’èpica, la vergonya aliena i el màrqueting. The Duel, però, fa honor al seu nom i està considerat per aficionats i experts no només com un dels millors enfrontaments de la història de la NBA sinó com l’u contra u més èpic que s’hagi viscut mai en el darrer quart d’un play-off, quan cada tir és decisiu i l’errada més insignificant pot...