Fa unes setmanes, anant cap a classe, vaig veure Cesc Fàbregas sortint d’un restaurant. Era un d’aquells restaurants sense finestres al carrer, amb les portes gruixudes i poms d’or, amb un nom llarg i als quals no hi entres, sinó que t’obren la porta un parell de noies uniformades (no m’ho invento, la setmana passada vaig veure-hi entrar una família de l’Upper East Diagonal i ho vaig comprovar).

Cesc Fàbregas sortia del restaurant amb un parell de dones i 3 criatures. Portava un nen a coll. No sé si una era la seva dona i l’altra la germana, o la seva dona i una amiga amb el marit encara a dins del restaurant o sense marit; potser Fàbregas és mormó i té dues dones o potser les dues eren germanes, potser fins i tot eren cosines. I les criatures? Fills? Nebots? Ara no buscaré al Google si té o no té prole, perquè me la bufa bastant. El que és important, però, és que vaig tenir la mateixa sensació que tinc sempre que em trobo qualsevol personatge famós. Intento abaixar el ritme de caminada i observar sense que es noti (i no em digueu que segur que ells ho noten, perquè si sabéssiu la de vegades que us he vist pel carrer i no us he saludat perquè no us heu adonat que hi era us caurien les calces a terra). Tinc la sensació d’entrar en una petita bombolla d’intimitat, de mirar pel forat d’un pany durant uns segons. Llavors la meva imaginació es desferma: si són els fills, s’han portat bé, avui? N’està fart de la petita perquè sempre puja els peus a les cadires dels restaurants? Creieu que Fàbregas és dels que quan els fills es porten malament dóna un cop al cul (sempre amb la mà oberta!) o dels que creu en el poder de la paraula?

I puc anar més lluny! Piqué ensenya tot fent broma a jugar al pòquer als seus fills? Quina cara deu fotre Iniesta quan s’exercita horitzontalment amb la seva dona? A Suárez, li han ofert mai posar-se ortodòncia? (El meu germà en va portar i ara és un noi de profit.) Té por Cristiano que l’exnòvia expliqui si caga amb la porta oberta? PER QUÈ COLLONS NEYMAR TÉ UN FILL AMB 23 ANYS, SI JO NO HE NI ACABAT LA CARRERA I LES DUES TORTUGUES QUE TENIA DE PETIT SE’M VAN MORIR OFEGADES?

Sabeu què em passa? Que el meu món es mou a les antípodes del futbol. M’imagino fent aquestes preguntes a un bon amic meu que vivia fins fa poc dos números més avall. I ell em diria que no té cap importància, que mentre juguin bé, que mentre compleixin amb els clubs, mentre sentin els colors que representen, mentre facin gols… Com si volen sucar-la en una síndria.

Així que aquí em trobo, a La Sotana, intentant entendre una mica més per què sou tots tan idiotes i per què jo tan snob. Si d’aquí un temps vosaltres enteneu que no n’hi ha per tant i jo entenc que tot aquest món (que fa que uns flipats es trobin per Skype i gravin un podcast) val una mica la pena, llavors potser, i només potser, haurem arribat a bon port.

2 replies to this post
  1. jajajajaja poesia pura! Jo crec que no n’hi ha per tant pero avui en dia tenim una vida poc emocionant i per això ens aferrem al futbol !!!!

Deixa un comentari